Cama-secs de pinyes i antibiòtics

Ahir vaig passar el matí a Oristà,al Lluçanès, a casa d'uns amics. Els cigrons d'Oristà tenen una qualitat excel·lent. La gent del país molt acollidora, i amb grans coneixements boletaires. Vaig entrevistar a diferents coneixedors, especialment sobre múrgoles i noms populars......En tornat vaig aturar-me un moment just després de creuar la riera de Segalers, (530 mts) per veure com estava el bosc. Es tractava d'una pineda de pi roig sobre sòl calcari, amb molta virosta en el terra, amb un bon grau de descomposició. Entre altres petits bolets hi havia cama-secs de pinyes, de l'espècie Strobilurus tenacellus. 

Cama-sec de pinyes  ( Strobilurus tenacellus)

Val a dir que és un bolet poc atractiu, d'aquells que en argot s'anomenen "micromerdes", però en aquest cas, com en molts altres, es tracta d'una equivocació.

Com el nom indica, els cama-secs de pinyes desenvolupen el miceli vegetatiu sobre pinyes enterrades i, des de elles van produint els bolets. Per tant, cal desenterrar-los amb cura per tal de trobar el cordó miceliar que va des de la base del bolet fins a una pinya enterrada, cordó que podeu veure en dos exemplars de la foto. 

A casa nostre podem trobar tres espècies del gènere Strobilurus, La mes rara, S. esculentus, només creix sobre pinyes de pícees, en plantacions o jardins. Sobre pinyes de pi, i principalment a primavera, es poden trobar S. stephanocystis i S. tenacellus. Són molt semblants però, la segona, la que vaig trobar, te el marge del barret estriat i la carn amargueja al cap d'una estona de mastegar-la. Mentre, la primera, te el marge llis i la carn és dolça. Us he ampliat la primera imatge per a que veieu que el marge del barret és estriat.

Marge del barret estriat

El tipus de substrat en que s'ha especialitzat aquesta espècie de fong és prou curiós. Hi han altres espècies de fongs que viuen preferentment sobre pinyes, però la nostre viu sobre pinyes ENTERRADES. El fet de que les pinyes estiguin submergides dins un sòl amb moltes restes orgàniques (virosta) comporta que sigui un substrat molt cobejat per altres organismes, especialment per altres fongs i bacteris

Aquesta lluita pel territori, pels nutrients, explica que en aquesta espècie s'hi hagi aïllat recentment una nova gamma d'antibiòtics contra fongs (antifúngics) fins ara desconeguts: les estrobilurines. Aquest antibiòtic produït pel miceli i excretat al medi, li permet a l'espècie controlar les poblacions de fongs competidors, desplaçar-les i colonitzar les pinyes. L'activitat de l'estrobilurina és a nivell mitocondrial.

Les primeres estrobilurines es varen aïllar d'aquesta espècie de bolet, Strobilurus tenacellus. Als alumnes de Micologia Aplicada els hi comento l'amplia gamma d'antifúngics que s'ha creat en pocs anys, molts dels quals es sintetitzen a partir dels productes naturals, A data de avui hi ha 160 patents que tracten d'aquests antibiòtics, de les estrobilurines, alguns dels quals s'estan aplicant no només com a fungicides, també com a acaricides. Tot un món de treball i aplicacions que provenen d'un bolet minúscul, poc aparent, que a vegades he anomenat , despectivament, "micromerda"