ELS BOLETS DELS FEMS I DELS CAMPS ADOBATS (1)

(Estic preparant un text per respondre una pregunta sobre el cultiu dels bolets tipus xampinyó. Avui, dia del llibre, n'avanço una part i el dia que publiqui la segona ja hi afegiré aquesta.)

Per quina raó hi ha bolets que viuen vora, sobre o dins els excrements, mentre altres no els poden ni veure? . Per quina raó si adobem un pi deixa de fer rovellons?
Començarem pel principi. Els excrements, la merda per entendre'ns, és una substància terriblement apreciada pels organismes. Se la disputen. En hi ha que maten per ella. Posem-nos a analitzar el que passa quan un cavall menja herba en un prat de muntanya.

És una imatge interessantísima. Quan tingueu ocasió, fixeu-vos-hi. Paga la pena. Com plega els llavis per a poder deixar tota la dentadura a l'exterior i tallar la gespa el més arrant possible.

Cavall mostrant les dents (extret d'Asheboro Magazine)

Menjant, una vaca és terriblement grollera, el seu morro dona per a poques floritures.Un cavall, és delicat, selecciona també l'herba, però a més l'arrana. Moltes plantes no toleren aquesta sega tant particular, tant seleccionada i efectiva, i per això els prats pasturats pels cavalls tenen unes determinades espècies que no tenen els que només són pasturats per vaques o ovelles. Si el deixen, el cavall es prepara el seu prat, cuida el seu hort!! 

Ja tenim el cavall tallant herba, deglutint i, si l'anem seguint descobrirem que....els cavalls tenen un sistema digestiu totalment diferent del nostre. No són remugants (nosaltres tampoc), pel que, de l'herba, n'extrauen molta menys energia que els remugants (nosaltres molt poca, com a vegetarians som un desastre), però estan adaptats a consumir-la (no com nosaltres).   En proporció tenen un estómac menut, el 10% de tot el seu sistema digestiu, mentre una vaca és el 70%. Per tant, han de menjar molt sovint i sempre en petites quantitats i amb un trànsit digestiu molt ràpid. El budell prim ocupa el 30% del sistema.  En ell s'aprofiten els nutrients fàcilment absorbibles. De fet, l'herba nodreix poc, pel que s'explica el desenvolupament reduït d'aquest budell i la ràpida velocitat amb que es creua. El més interessant ve ara.

Sistema digestiu del cavall (Ohio U.)

 El budell gros del cavall és molt desenvolupat (el 60 % de tot el sistema digestiu). És constituït per dues parts, el cec (15% del total) i el colon (45%). El cec no recorda el nostre apèndix (per sort, ja veureu). 

El cec dels cavalls te un disseny bastant bèstia, la qual cosa els hi complica força la digestió. Te forma de sac, amb entrada (vàlvula ileocecal)  i sortida situades a la mateixa altura. Per tant, podrem dir que l'aliment provinent del budell prim CAU dins el cec i l'excedent sobresurt i entra al colon. 

L'interior d'un cec és un microcosmos. El seu contingut presenta al voltant de 50.000 MILIONS de bacteris,  fongs i protozous PER GRAM. Milions de microorganismes destruint el que l'estómac i el budell prim del cavall no ha pogut fer. I milions de microorganismes respirant....un moment,.però que respiren allà dins?. Evidentment no hi ha oxigen, pel que es tracta de respiració anaeròbica i el gas resultant de la respiració no és anhídrid carbònic, és hidrogen. Qualsevol que hagi tingut la "sort" de fer un viatge conduint un carro recordarà aquest petit detall (insisteixo, sort que el nostre apèndix no s'hi assembla). 

Les restes d'herba es mantenen 7 hores en el cec, la qual cosa contrasta amb la rapidesa que han arribat fins aquí. També en deduïm la importància que te aquest pas. La herba que arriba és parcialment digerida, amb els sucres pràcticament eliminats i una bona part de les proteïnes digerides enzimàticament. És molt menys nutrient que la que arriba a l'estómac d'un remugant, pel que els bacteris poden aprofitar-la molt menys.El cec és per tant, una iogurtera immensa, que el cavall omple amb restes d'herba que no pot digerir i on els microorganismes (bacteris, protozous i fongs anaeròbics) les paeixen fins a degradar-ne la major part de cel·lulosa i hemicel·lulosa. La lignina resta gairebé intacta.

Un cavall defeca de 4 a 13 vegades al dia, i produeix al voltant de 13 kg de fems diaris (i 9 litres d'orina). Per a produir tal quantitat de merda i d'orina, un cavall ha d'ìngerir cada dia al voltant de 10 kg d'herba i li cal beure entre 20 i 60 litres d'aigua al dia. No està malament.