Finalment ahir vaig passar per Poblet en la Jornada Tècnica sobre regulació. Demà us en faré un petit resum. De moment la notícia que ha aparegut a La Vanguardia.

Poblet cobrarà deu euros als boletaires

La sotsdirecció general de Boscos admet que la mesura no s'aplicarà, de moment, en altres boscos

ESTEVE GIRALT
Vimbodí i Poblet

Extret de La Vanguardia, 21 d'abril de 2012

Una afició fins ara gratuïta. Un boletaire aficionat cull bolets en un dels boscs de  El Catllar, a Tarragona    Vicenç Llurba

El paratge natural de Poblet, a la Conca de Barberà, gestionat per la Generalitat des del 1984, vol convertir-se a partir de la pròxima tardor al primer bosc de titularitat pública de Catalunya en fer pagar per agafar bolets. Aquest pla pilot, amb una vigència de quatre anys, proposa la creació del carnet del boletaire, nominal, al preu de 10 euros per temporada, la meitat per als jubilats i els joves de 14 a 17 anys. La normativa per regular l’accés dels boletaires en una superfície forestal de 3.703 hectàrees, senyalitzada amb advertències de la prohibició de recollir sense autorització, ha rebut ja el vistiplau de la junta rectora del paratge natural d’interès nacional (PNIN) de Poblet.

El text regulador, integrat per 15 articles, és ja en mans del Departament d’Agricultura, que assegura estar disposat a estudiar "a fons" el pla pilot i deixar que els seus serveis jurídics acabin de donar forma a la normativa. La regulació és un assumpte incòmode. "Si existeix conflicte social no s’aplicarà, buscarem sempre el consens", adverteix el director general de Medi Natural i Biodiversitat del Departament d’Agricultura, Josep Escorihuela. Fonts autoritzades de la sotsdirecció general de Boscos admeten que ara per ara no és un objectiu prioritari de l’Executiu català fer extensiva aquesta llicència del boletaire a altres boscos de Catalunya.

La Generalitat haurà d’aprovar el document i donar finalment validesa jurídica a la normativa a Poblet, en un cas sense precedents a Catalunya. "És un primer pas, la pedra angular perquè en un futur pugui ser aprovada una normativa bàsica de regulació dels bolets a Catalunya, l’actual llei forestal ens ho permet, però no s’ha desenvolupat", destaca el director del PNIN de Poblet, Anton Vallvey.

El nou marc regulador s’ha elaborat en col·laboració amb el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) i la Fundació del Món Rural, que ahir mateix va organitzar unes jornades divulgatives al monestir de Poblet. El debat sobre la regulació dels boscos catalans, públics i privats, ha estat sempre un assumpte incòmode per esquivar pels diferents governs de la Generalitat, malgrat les reivindicacions d’un sector notable dels propietaris forestals del país. Un dels principals obstacles que esquivar, segons reconeixen al sector forestal, és fer compatible la regulació amb la idea, generalitzada a les zones urbanes, que el bosc és un espai públic pel qual un es pot distingir amb total llibertat, recollint els seus fruits sense donar explicació ni retre comptes amb ningú.

El cas de Catalunya, amb gairebé un 80% de la superfície forestal en mans de privats (uns 50.000 propietaris, un 40% amb menys de 25 hectàrees de bosc), és una dificultat afegida, configurant un escenari diferent al d’altres comunitats autònomes que han posat en marxa amb èxit el sistema de permisos, com ha succeït a sis províncies de Castella i Lleó; la seva massa forestal està gestionada per administracions públiques. "Cal aconseguir que tots els agents implicats participin, que tots els operadors obtinguin beneficis, així no hi haurà conflicte", raona Arturo Esteban, director del projecte Myas, per a l’aprofitament dels recursos micològics a Castella i Lleó.

Esteban deixa bé clar que "els bolets són del propietari de la finca". Per a aquest especialista en la gestió forestal una de les claus és aconseguir l’enteniment entre tots els actors implicats, sigui el propietari forestal, l’administració pública, el recol·lector, els qui cuinen els bolets, les comercialitzen o guien els aficionats al bosc.

El marc normatiu de Poblet inclou també alguns articles dedicats a les bones pràctiques. En la localització dels bolets i altres fongs es prohibeixen, entre altres conductes "remoure la terra de manera que alteri la capa vegetal superficial, ja sigui manualment o utilitzant alguna eina". També es prohibeix l’ús d’eines com falçs o rasclets. "S’utilitzarà exclusivament navalla o un instrument semblant, el full del qual no sigui superior als 11 centímetres", detalla el text regulador, que especifica també que s’utilitzarà el cistell de vímet per transportar els bolets per afavorir així la dispersió de les espores de les diferents espècies.

El marc legislatiu actual empara la normativa de regulació proposada, segons destaquen els seus impulsors. Concretament, la llei forestal de Catalunya preveu que el Departament d’Agricultura reguli l’aprofitament dels bolets i altres productes derivats del bosc com plantes aromàtiques i medicinals, fruits o resines. La legislació estableix que els aprofitaments micològics puguin "ser sotmesos a llicència si poden danyar l’equilibri de l’ecosistema forestal o la persistència de les espècies".

Entre les motivacions d’aquest projecte pioner està l’increment "desmesurat" en els últims anys de persones que acudeixen al bosc a buscar bolets. Els boscos de Vimbodí i Poblet configuren una zona de gran qualitat per la seva massa forestal, les característiques de la terra i la gran varietat d’espècies micològiques.

Els danys causats per aquesta intensa activitat al bosc i els camins d’accés, amb alguns comportaments incívics, justifiquen també en part la voluntat de fer pagar per entrar al bosc a buscar bolets. Tots els diners recaptats gràcies al nou règim de llicències micològiques es reinvertiran en la gestió forestal i la restauració de la zona, així com la millora de l’aprofitament micològic dels boscos subjectes a regulació.

Per aconseguir la implicació dels veïns de la zona, la regulació preveu la gratuïtat per a la població autòctona. "Volem protegir la població local, que sentin seu el projecte", explica Vallvey. També serà gratuït per als menors de 14 anys, acompanyats sempre pels seus pares o tutors.

Els responsables del paratge natural de Poblet són conscients de la impossibilitat de vigilar la zona de regulació de recol·lecció. Tampoc no es planteja el camp clos de finques, una cosa inviable. L’objectiu dels impulsors del projecte no és perseguir possibles infractors amb guardes per acabar multant els qui recullin bolets sense el perceptiu carnet, malgrat que la proposta preveu la possibilitat de sancionar les infraccions. "S’aplicarà gradualment. Els primers anys no volem ser restrictius, no volem denunciar, sinó crear consciència i que la gent entengui la normativa", destaca la direcció del PNIN de Poblet.

En l’epicentre del debat està també el negoci generat per la micologia a Catalunya. Molts propietaris forestals consideren injust que ells, que gestionen els boscos, no rebin cap benefici. "Cal buscar rendibilitat a un sector que ara no és rendible. La classe política ha de ficar-se'l al cap", reivindica Joan Llagostera, al capdavant d’una associació que agrupa un centenar de propietaris. "Cal regular. No em molesten els boletaires, em molesten les males pràctiques d’alguns", destaca Francesc Governa, propietari forestal.